 |
| Des/Siesta (2000) |
Eugeni Bonet (Barcelona, 1954) es especialista en cine de vanguardia, videocreación y artes electrónicas. Desde mediados de los años setenta trabaja estas disciplinas tanto desde una dimensión teórica com una óptica práctica. A lo largo de su dilatada trayectoria ha intercalado la programación, el comisariado y la escritura –cinema experimental español, inicios del videoarte, cine calculado, (des)montage fílmico, cine letrista, etc.– con la realización de films y vídeos propios. La selección para la proyección de CRANC incluye el found footage y el homenaje a la figura de José Val del Omar. Según él mismo: "Aquesta és una sessió d'apòcrifs. Peces que no acostumo a presentar per qüestions o conflictes d'autoria que refuso, refuto i se me'n refoten. Que no és pas el mateix que rebutjar-les".
Viernes 23 de marzo de 2018 a las 20:30h
Proyección con la presencia del cineasta
Des/Siesta (2000, amb Maite Ninou) 14'
Hora Dada (2000, amb Maite Ninou) 9' 45"
Puñados de Tiempo (2004) 8' 49”
(fragment de Tira tu reloj al agua: Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar, música de FMOL Trio)
estampas andaluzas (2010) 26'
(de la sèrie Festivales de España sobre materials inèdits de José Val del Omar)
 |
Des/Siesta (2000)
|
 |
Hora Dada (2000)
|
 |
Puñados de tiempo (20004)
|
 |
estampas andaluzas (2010)
|
 |
estampas andaluzas (2010)
|
Notas escritas por Eugeni Bonet:
Des/Siesta (2000, amb Maite Ninou) 14'
Hora Dada (2000, amb Maite Ninou) 9' 45"
Dos vídeos originalment concebuts per a un concert-performance d'una diva de les músiques vocals, el segon és l'únic que s'utilitzà tal com el vam fer. Davant l'espantall dels altres vídeos incidentals que ella mateixa va compondre per al seu espectacle, a partir de les imatges que li vàrem brindar (nostres o d'arxiu), vam pretendre subscriure la nostra participació amb el sobrenom de Allen Smithee Associates-Barcelona.
Puñados de Tiempo (2004) 8' 49”
(fragment de Tira tu reloj al agua: Variaciones sobre una cinegrafía intuida de José Val del Omar, música de FMOL Trio)
No he pretès ser un mèdium, ni tampoc un mer amanuense eficaç, però en definitiva em sento en pau amb el compromís delicat que comporta el fet de partir d’un material aliè i venerat, abans abandonat a la maleïda sort del visionari, l’arrebatat, el foll, el místic, el savi... Val del Omar, un riu l’alegria del qual és desbordar-se.
«del enajenamiento al ensimismamiento | no es el rayo que veo, sino que me atraviesa, enciende, participo y me funde atraído por la Unidad y lo infinito | mientras se respira se arde | quería ser eterno y hoy mismo persisto en tal locura | el agua me suena como si fuera mi propia sangre | yo soy mi noche, agujero en el silencio»
estampas andaluzas (2010) 26'
(de la sèrie Festivales de España sobre materials inèdits de José Val del Omar)
Festivales de España és un dels forats negres en la filmografia de Val del Omar. Probablement el material original va quedar arraconat i abandonat en alguna dependència administrativa, igual que l'aprovació que havia de permetre completar la tasca al seu autor, segons la proposta que va fer per a una sèrie de deu curtmetratges.
Amb motiu del projecte expositiu Desbordamiento de Val del Omar, vaig realitzar quatre muntatges (en suport digital) a partir de materials que Val del Omar va conservar, més la guia d'un document en el qual va descriure breument els «temes» o motius recollits.
Es tracta de copions i descarts aparents, majoritàriament en blanc i negre (i amb un format d'impressió que, sovint, implica certa deformació de la imatge). Tot i així, si per descarts entenem les preses alternatives o «puntes» que sobren al principi i final dels plànols retinguts en acoblar el material filmat, en alguns casos es podria tractar, però, d'assajos o apunts per al muntatge de determinades seqüències.
estampas andaluzas és el més lliure d'aquests quatre muntatges en la mesura que, tal com s'explica al corró de text que l'introdueix, aplega filmacions que Val del Omar pretenia distribuir en tres dels curtmetratges de la frustrada sèrie. En aquest cas s'han utilitzat a més tres gravacions sonores. La primera (que té una presència més abundant), d'un guitarrista no identificat, probablement vinculat al Teatro de Danza Española de Luisillo, segons una lacònica indicació a l'envàs de la cinta. La segona –sens dubte un enregistrament únicament de referència–, de l'espectacle Luna de sangre de la mateixa companyia. Per fi, la tercera, d'una gresca flamenca gravada a Jerez de la Frontera, com a acompanyament de les festives imatges que se situen en aquesta localitat.
