19 de marzo de 2010

CINEMA ART

Article del Portal de Cultura Catalana
(o l'ABC del Cinema Art a Catalunya)

32. Cinema Art

El Cinema Art ha resultat ser un camp prolífic per l’experimentació del mitjà cinematogràfic. Un ampli ventall de cineastes catalans, més o menys vinculats a les arts plàstiques, s’han interessat per les possibilitats del suport fílmic, qüestionant els codis narratius i analitzant l’estructura de la imatge.

Les avantguardes artístiques de principis de segle marquen la pauta del cinema experimental internacional. Els moviments d’avantguarda que condicionen l’evolució de la pintura i l’escultura del segle XX també determinen la manera d’entendre la filmació i la projecció d’imatges en moviment. El surrealisme compte amb la figura del pintor català Salvador Dalí com un dels seus màxims exponents. La seves col·laboracions amb el cineasta Luís Buñuel, en les pel·lícules ‘El perro andaluz’ (1929) i ‘L’Age d’Or’ (1930), esdevenen obres singulars fetes d’impactes visuals, girs narratius onírics i elements subversius. El carácter líric d’aquestes dues produccions franceses mantenen punts de contacte amb cert cinema amateur realitzat a Catalunya.

Dins del camp del cinema d’animació experimental -sovint catalogat amb el nom de Fantasia-, cal fer referència al nom de Joaquim Puigvert i Pastells. Aquest cineasta practica durant els anys cinquanta una animació pictòrica influenciada per la del canadenc Norman McLaren; reconegut exponent del cinema pintat a mà sobre el cel·luloide. Jordi Artigas és un altre dels realitzadors de cinema d’animació abstracte, també dit cinema sense càmera.

Les idees del poeta visual Joan Brossa i les composicions musicals de Carles Santos fan que Pere Portabella desenvolupi una obra rica en matisos, relacionada amb les formes del New American Cinema de Nova York. El seu film més paradigmàtic és ‘Vampir-Cuadecuc’ (1970), una pel·lícula filmada en 16 mm, al marge de la indústria. ‘Esquizo’ (1970) de Ricard Bofill és una altra obra destacada realitzada a l’entorn de l’Escola de Barcelona. En aquesta època també emergeix el cinema underground del tarragoní Antoni Padrós i el cinema militant de Llorenç Soler.

A l’entorn de l’art conceptual dels anys setanta creixen una sèrie de col·laboracions fílmiques d’un grup d’artistes catalans afincats a París. Benet Rossell, Joan Rabascall, Antoni Miralda i Jaume Xifra en són els protagonistes. La crítica als mitjans de comunicació feta a partir del d’imatges reciclades i les investigacions formals del cinema estructural són dos dels interessos principals d’Eugènia Balcells i Eugeni Bonet; cineastes de films insòlits com ‘133’ (1978-79). El video art català té en Antoni Muntadas i Francesc Torres els seus artistes més internacionals.

Amb l’arribada del vídeo a Catalunya s’amplia el camp de visió d’uns artistes que mesclen els mitjans audiovisuals per posar en práctica inquietuds pròximes a la videocreació, la videoinstal·lació, el videoclip, el cinema de ficció, la televisió creativa i el documental heterodeox. Isaki Lacuesta, Lluís Escartín y Oriol Sánchez són alguns dels noms propis del Cinema Art actual.


ENLLAÇOS WEB

Web d’Eugeni Bonet sobre el cinema experimental per la UPF
http://www.iua.upf.es/recerca/sintesi_imatges/cinexp/cinexp.html

Web d’HAMACA, la distribuidora de video art espanyol
http://www.hamacaonline.net/

Web de l’Xcèntric, les programacions de cinema experimental del CCCB
http://www.cccb.org/xcentric/ca/

No hay comentarios:

Publicar un comentario en la entrada